|
|
|
| |
|
|
3r. TRIMESTRE DE 2003
|
| |
|
| |
|
CONJUNTURA ECON�MICA I LABORAL
|
|
La Uni� Europea podria estar en el nivell m�s baix del seu cicle econ�mic
|
Durant el tercer trimestre de 2003 s'ha produ�t un repunt de l'economia dels Estats Units. Per contra, la Uni� Europea confirma el seu moment de debilitat, amb un augment interanual del PIB del 0'6 per cent. Cal destacar, per�, que el segon trimestre pot haver suposat el m�nim de l'actual cicle econ�mic, amb un creixement del 0'4 per cent
D'aquesta manera, s'espera l'inici d'una d�bil recuperaci� a Europa en els propers mesos, que estar� molt condicionada per l'evoluci� dels mercats de divises. En aquest sentit, una depreciaci� continuada del d�lar podria tenir conseq��ncies negatives si no s'acompanya d'un descens dels tipus d'inter�s.
Per la seva banda, les economies catalana i espanyola continuen presentant un creixement superior al de la mitjana europea. L'evoluci� recent d'ambdues economies est� caracteritzada per l'estabilitat en el seu ritme de creixement.
|
|
|
|
|
|
La construcci� perd dinamisme per� encara lidera el creixement espanyol
|
Malgrat que l'afeblit entorn econ�mic europeu ha restat vigor a les exportacions, l'economia de Catalunya presenta uns bons resultats en termes relatius. Segons el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, aquesta din�mica s'explica per l'evoluci� favorable del consum privat i la inversi� en construcci�, aix� com pel comportament expansiu del sector tur�stic.
A Espanya, la inversi� en construcci� continua sent el component de la demanda amb m�s creixement relatiu, encara que la nova inversi� en habitatges perd pistonada. El consum de les administracions p�bliques tamb� s'ha desaccelerat en el darrer any, passant d'un creixement del 4'2 al 3'6 per cent. Per contra, el consum de les llars mant� una din�mica a l'al�a.
L'evoluci� positiva, tot i que encara feble, de la inversi� en b�ns d'equipament contrasta amb la situaci� de l'any anterior, i podria ser un bon senyal d'una prompta recuperaci� empresarial.
|
|
|
|
|
|
Petit augment de l'atur, amb p�rdua d'ocupaci� industrial
|
Els indicadors del mercat de treball espanyol mostren, en l�nies generals, una suau millora en relaci� a per�odes anteriors. L'enquesta de poblaci� activa comptabilitza 461 mil ocupats m�s, el que suposa un increment anual del 2'8 per cent. Malgrat la import�ncia d'aquest augment, cal assenyalar que ha caigut l'ocupaci� industrial (-1'8 per cent), han disminu�t els no assalariats (-0'2 per cent) i ha augmentat lleugerament l'atur (0'4 per cent). L'increment de l'afiliaci� al r�gim general de la Seguretat Social ha perdut for�a respecte a trimestres anteriors, per� continua augmentant (2'8 per cent).
Espanya �s l'�nic dels �mbits territorials analitzats al Q.1. on l'atur registrat baixa durant el tercer trimestre de 2003. El nombre de parats tamb� va disminuir l'any anterior, fruit del comportament estacional del mercat de treball espanyol. De tota manera, l'atur va augmentar en el darrer any d'un 1'3 per cent. Aquest increment �s lleugerament inferior al registrat a a Catalunya; alhora, �s menor a la variaci� interanual del tercer trimestre de 2002 (6'6 per cent).
|
|
|
|
|
La temporalitat en la contractaci� assoleix nivells m�xims
|
El nombre de contractes registrats a les oficines p�bliques de treball espanyoles durant el tercer trimestre �s for�a similar al que hi havia l'any anterior. A la resta d'�mbits territorials inclosos al Q.1, el volum de contractes realitzats �s entre lleugerament i moderadament inferior.
El m�s rellevant d'aquest trimestre �s, sens dubte, l'esc�s nombre de contractes indefinits. Si b� �s cert que l'evoluci� de la contractaci� indefinida presenta una marcada estacionalitat, amb forta davallada durant el tercer trimestre, cal remuntar-se fins a l'any 1998 per tal de trobar un nivell tan baix de contractes d'aquestes modalitats a Catalunya i, en el cas d'Espanya, fins al tercer trimestre de 1999.
La conseq��ncia m�s important que es deriva del que s'ha exposat anteriorment ha estat assolir un dels nivells de temporalitat m�s alts dels darrers sis anys.
|
|
|
|
|
|
| |
|
| |
|
EVOLUCIÓ DEL MERCAT DE TREBALL A L'ÀMBIT DEL PACTE
|
|
Menys aturats que durant el tercer trimestre de 2002
|
Durant el tercer trimestre de 2003 s'han registrat 97 aturats m�s al Barcelon�s Nord. El nombre total de parats torna a superar el llindar dels 14 mil efectius (veure G.3.) Aquest augment ha estat for�a m�s moderat del que es va produir entre el segon i el tercer trimestre de 2002. Aleshores es van comptabilitzar 290 inscripcions m�s.
L'evoluci� trimestral de l'atur femen� ha estat menys favorable, excepte entre les menors de 25 anys. Aix� ha contribu�t a qu� s'hagi eixamplat el diferencial entre dones i homes aturats en el darrer any.
L'evoluci� anual de l'atur ha estat for�a favorable. El nivell d'atur d'aquest trimestre �s clarament inferior al que hi havia durant el tercer trimestre de 2002, tret del cas de Sant Adri� de Bes�s, que mant� el mateix volum d'aturats. Ara fa un any la situaci� era ben diferent. L'atur havia augmentat arreu per sobre del 10 per cent.
En els darrers 12 mesos analitzats l'atur registrat a l'�mbit del Pacte s'ha redu�t en 532 persones. Per contra, entre el tercer trimestre de 2001 i el tercer trimestre de 2002, els aturats es van incrementar en 1.507 persones.
Per trams d'edat, el descens de l'atur m�s intens a l'�mbit del Pacte s'ha produ�t entre les persones menors de 25 anys. Per altra banda, l'atur ha disminu�t als tres grans sectors. En termes absoluts, el descens m�s important s'ha produ�t als serveis, amb 176 parats menys al Barcelon�s Nord, seguit de la ind�stria (-150). En termes relatius, el descens m�s intens correspon a la construcci� (-5'4 per cent) i al sector secundari (-4'1 per cent).
Darrerament s'aprecia una p�rdua de pes relatiu de l'atur que prov� de la ind�stria; m�s atribu�ble a la desindustrialitzaci� que no pas a la bona marxa del sector. Sovint, l'�nica alternativa pels treballadors afectats per deslocalitzacions �s la seva recol�locaci� a d'altres sectors, especialment als serveis.
|
|
|
|
|
|
|
|
Un volum de contractaci� inferior al del tercer trimestre de 2002
|
| La caiguda de la contractaci� a l'�mbit del Pacte s'explica, principalment, per la davallada de contractes d'una durada inferior als 6 mesos, ja que la contractaci� indefinida roman estable i es mant� un nivell similar de contractes indeterminats i a temps parcial. El col�lectiu m�s afectat per la davallada dels contractes de molt curta durada han estat els menors de 25 anys. |
|
|
|
|
|
|
|
| |
NOT�CIES DEL PACTE
|
|
Presentat l'estudi sobre la formaci� al Barcelon�s Nord en relaci� a les necessitats del teixit productiu
|
|
La seu de CC.OO. del Barcelon�s, a la Via Laietana de Barcelona, va ser la seu el passat 18 de desembre de la presentaci� de l'estudi titulat �La formaci� al Barcelon�s Nord en relaci� a les necessitats del teixit productiu�, elaborat per H�ctor Cantero.
L'estudi forma part dels treballs de l'actuaci� del Pacte titulats �Dispositiu de detecci� de necessitats formatives�. Una de les seves principals conclusions �s que els empresaris del Barcelon�s Nord requereixen sobretot m� d'obra no qualificada i amb uns nivells d'estudis primaris o b�sics. L'estudi es fonamenta en 35 q�estionaris complimentats per unes altres tantes empreses de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adri� de Bes�s. Els empresaris entrevistats es queixen que la formaci� ocupacional no compleix suficientment una funci� �professionalitzadora�. Es detecta una alta demanda en oficis com ara carnissers, peixaters i forners, dels quals no se'n arriben a cobrir totes les vacants.
L'estudi es va presenta en el marc d'una jornada en la qu� hi van participar una trentena de persones, entre professionals de l'�mbit de la inserci� i la orientaci� laboral, la promoci� econ�mica, la formaci� ocupacional, l'ensenyament i tamb� regidors, empresaris i sindicalistes.
|
|
|
|
|
Sant Adri� acull el 3r Seminari del Mercat de Treball
|
|
El 10 de desembre passat es va celebrar a la Biblioteca de Sant Adri� de Bes�s el 3r Seminari del Mercat de Treball, que va servir de punt de partida per a la definici� dels eixos de futur del Pacte Territorial.
L'eix discursiu d'aquest tercer Seminari van ser els reptes de futur del Barcelon�s Nord en el marc metropolit�. En el seu discurs de cloenda, el conseller responsable de l'�rea d'Estad�stica i del Pacte Territorial per la Promoci� Econ�mica i l'Ocupaci� al Consell Comarcal del Barcelon�s, Joaquim Miquel, va assegurar que es plantegen nous reptes i problemes de cara al futur. Un d'ells, va assegurar Joaquim Miquel, �s �el tema de la qualitat del treball�, alhora que �ressorgeix el de la poblaci� com un tema cr�tic davant la no sostenibilitat del model econ�mic� . Miquel tamb� va posar l'accent en el fet que �majorit�riament la base del nostre creixement se situa en sectors de d�bil nivell tecnol�gic i de baix valor afegit�.
El Seminari va constar de dues pon�ncies, una sobre la �Perman�ncia i/o canvi dels d�ficits estructurals del Barcelon�s Nord. 1996-2001�, presentada per Jos� Botella i Jes�s de la Varga, responsable de Promoci� Econ�mica del Consell Comarcal del Barcelon�s i Coordinador de l'Observatori Permanent el Mercat de Treball, respectivament. La segona de les pon�ncies, la presentada per l'economista Joan Miquel Piqu�, duia per t�tol �Mercat de treball i evoluci� de l'economia a la Regi� Metropolitana de Barcelona. Creixement de l'ocupaci� i d�ficits estructurals davant del repte de la compet�ncia i la sostenibilitat� . En ella, el Cap de Projectes de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona va definir els reptes que es plantegen a la zona a cinc anys vista i que van des de la transformaci� de l'estructura econ�mica per a assolir m�s competitivitat i qualitat fins a la incorporaci� de la innovaci� com a element clau.
|
|
|
|
|
Un bus informa als barris del Barcelon�s Nord sobre els recursos i serveis relacionats amb l'ocupaci�
|
|
Un autocar va rec�rrer durant el darrer mes de 2003 diferents punts de la comarca per tal de facilitar als ciutadans tota al informaci� sobre els recursos i els serveis que en mat�ria d'ocupaci� hi ha al Barcelon�s Nord.
El programa anomenat �Apropant-nos als barris� �s una acci� del Pacte Territorial encaminada a informar i difondre els recursos i serveis de qu� disposen els ciutadans de Badalona, Santa Coloma i Sant Adri� en mat�ria d'ocupaci�. Un autocar itinerant va rec�rrer el territori durant les darreres setmanes de 2003, amb professionals d'orientaci� laboral a bord. Des del bus es va informar els visitants sobre cursos de formaci� i sobre els recursos de la comarca, alhora que es programaven tallers de recerca de feina als centres c�vics i altres entitats.
|
|
|
|
|
AVANÇ DEL PRÒXIM BUTLLETÍ
|
| |
L�atur es redueix el 2003 i trenca la tend�ncia a l�al�a dels darrers dos anys. |
|
| |
En el darrer any l�atur a l��mbit del Pacte s�ha redu�t en 492 persones, amb m�s intensitat entre els homes. Sant Adri� de Bes�s �s l��nic municipi a on l�atur s�apuja, amb un significatiu increment l�atur juvenil, segons les dades trimestrals d�atur.
El nivell d�atur registrat al Barcelon�s Nord roman estable durant el quart trimestre de 2003. A Catalunya augmenta moderadament, especialment entre els homes i els menors de 25 anys..
El volum de contractaci� augmenta for�a durant el quart trimestre, especialment per l�embranzida dels contractes a temps parcial. Aquesta modalitat contractual registra a Catalunya un 7�2 per cent m�s de contractes que el mateix trimestre de l�any anterior. Aquesta tend�ncia contrasta amb l�evoluci� dels contractes de durada indefinida, que cauen un 2�3 per cent..
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|