|
|
|
| |
|
|
1r TRIMESTRE DE 2004
|
| |
|
| |
|
CONJUNTURA ECON�MICA I LABORAL
|
|
El creixement de l�economia mundial tendeix a generalitzar-se, per� encara planen incerteses.
|
| L�impuls de l�economia dels Estats Units i la zona est de l��sia s�ha anat estenent de manera gradual a la majoria de pa�sos europeus. Malgrat aquesta tend�ncia, segons el Banc d�Espanya les tensions geopol�tiques, l�al�a del preu del cru i el canvi de signe de la pol�tica monet�ria nord-americana � augment dels tipus d�inter�s - generen incertesa sobre la continu�tat i intensitat del proc�s. |
|
|
|
|
|
Augment de la inversi� a Espanya
|
L'economia espanyola registra una augment interanual del PIB del 2�8 per cent durant el primer trimestre d�enguany. Aquest creixement ha tornat a superar el promig de la UE-15 i de Catalunya. Per components de demanda, destaca l�impuls de la inversi� en b�ns d�equip. Tanmateix el consum final de les llars s�ha accelerat durant el primer trimestre, assolint una taxa de creixement interanual del 3�3 per cent. La fermesa del consum privat se sost� en el creixement de la renda de les fam�lies.
El consum de les administracions p�bliques continua creixent a un ritme sostingut alt. Ans al contrari, el sector exterior es desaccelera i cau un 1 per cent en el darrer any. |
|
|
|
|
|
Desaccelaraci� de la ind�stria a Catalunya
|
L�economia catalana ha comen�at el 2004 amb una din�mica lleugerament m�s positiva que en els dos trimestres precedents. La Direcci� General de Programaci� Econ�mica de la Generalitat preveu que s�anir� consolidant en el decurs de l�any seguint la l�nia de la represa anunciada per al conjunt de l�economia internacional.
A escala sectorial, la ind�stria presenta un creixement mitj� inferior a l�any anterior, amb una din�mica temporal de desacceleraci�. La construcci� presenta un augment inferior al de l�any anterior, per� elevat gr�cies a la gran demanda d�habitatges i obra p�blica. |
|
|
|
|
Malgrat la incipient recuperaci� econ�mica l�atur augmenta en el darrer any a Espanya i Catalunya
|
L�evoluci� de l�atur durant el primer trimestre d�enguany ha estat m�s favorable que no pas la de l�any 2003. Malgrat aix�, el nivell d�atur a Espanya i a Catalunya continua sent lleugerament superior al del mateix trimestre de l�any anterior. Aix� ha implicat assolir algunes xifres r�cord. Per exemple, cal remuntar-se fins al primer trimestre de 1998 per trobar un nombre d�aturats tant elevat a Catalunya.
Aquesta situaci� contrasta amb la del Barcelon�s Nord, a on l�atur podria haver assolit els nivells m�xims d�aquest cicle, i ara ja estaria disminuint. En el darrer any es comptabilitzen 697 aturats menys, el que implica una reducci� de gaireb� el 5 per cent. L�evoluci� recent del mercat de treball ha perm�s que la taxa d�atur del Barcelon�s Nord hagi anat convergint lentament amb la taxa catalana. Malgrat aix� encara hi ha un diferencial important, d�un punt i mig. |
|
|
|
|
|
Augment general del nivell de contractaci� amb un increment de la temporalitat
|
El nombre de contractes celebrats a Espanya durant el primer trimestre d�enguany supera per primera la barrera dels 4.000.000 i a Catalunya la dels 600.000 contractes. Aquests valors suposen uns increments del 13�9 i del 12�7 per cent, respectivament, en relaci� als que es van assolir durant el primer trimestre de 2003.
En el mateix per�ode els contractes indefinits s�han apujat d�un 10 per cent a Espanya i d�un 12 per cent a Catalunya. Aquest menor increment suposa, per tant, un augment de la temporalitat en la contractaci�. |
|
|
|
|
| |
|
| |
|
EVOLUCIÓ DEL MERCAT DE TREBALL A L'ÀMBIT DEL PACTE
|
|
El primer trimestre d�enguany acaba amb 209 aturats menys
|
L�atur registrat s�ha redu�t als tres municipis del Barcelon�s Nord durant el primer trimestre d�enguany. En tots els casos l�evoluci� ha estat m�s favorable que la del mateix per�ode de l�any anterior. El descens ha estat quasi general afectant tant a homes com dones, aix� com als menors de 55 anys.
El volum d�aturats a l��mbit del Pacte es torna a situar per sota de les 14.000 persones; un nivell inferior al del primer trimestre de 2002. El descens de l�atur ha estat m�s intens que no pas el que s�ha donat pel conjunt de la comarca. Malgrat aix� les taxes d�atur dels municipis del Pacte, ara ja calculades amb la poblaci� activa del Cens 2001, continuen situant-se clarament per sobre de les Barcelona o L�Hospitalet de Llobregat. |
|
|
|
|
|
|
|
L�atur es redueix durant el darrer any
|
El nombre d�aturats ha baixat de manera clara en el darrer any, especialment a Badalona i a Santa Coloma de Gramenet, amb 463 i 205 aturats menys, respectivament. Al conjunt del Barcelon�s Nord l�atur s�ha redu�t de 697 persones. La tend�ncia s�ha invertit totalment en relaci� a l�evoluci� registrada entre els primers trimestres dels anys 2002 i 2003, quan l�atur va augmentar en 655 persones. A difer�ncia del que est� passant a Catalunya o Espanya, el mercat de treball del Barcelon�s presenta els primers s�mptomes de recuperaci�.
En el darrer any la disminuci� de l�atur ha estat m�s intensa entre els homes i els joves. Al Barcelon�s Nord l�atur mascul� recula en 529 persones mentre que l�atur femen� nom�s ho fa en 168. Fins i tot, a Sant de Bes�s s�observa un lleuger augment de l�atur entre les dones i els menors de 25 anys. |
|
|
|
|
|
|
|
Volum de contractaci� r�cord al Barcelon�s Nord gr�cies al creixement registrat a Badalona...
|
A l��mbit del Pacte s�han realitzat 2.876 contractes m�s que en el mateix per�ode de l�any anterior. Ara el nombre de contractes es situa a la xifra r�cord de 15.749. L�augment de la contractaci� fet per les empreses del sector terciari de Badalona i l�elevat nivell de contractaci� dels darrers trimestres a Santa Coloma han perm�s assolir aquesta fita.
Durant el primer trimestre d�enguany s�ha celebrat a Badalona 2.347 contractes m�s que en el mateix per�ode de l�any 2003. Un dels art�fexs d�aquest augment ha estat sens dubte l�embranzida de la contractaci� a temps parcial, que comptabilitza m�s de 1.000 contractes. L�augment de la modalitat temporal ha superat el 50 per cent, mentre que a la indefinida ha estat del 39 per |
|
|
|
|
|
|
|
| |
NOT�CIES DEL PACTE
|
|
La Generalitat aprovar� el POEC de Badalona si l�Ajuntament compleix els requisits establerts
|
|
El departament de Comer�, Consum i Turisme de la Generalitat donar� llum verda al POEC badalon�, que implica l�ampliaci� de la superficie comercial en 25.000 metres quadrats. La Generalitat, per�, posa condicions a aquest s�, en el sentit que l�Ajuntament de Badalona reinverteixi les plusv�lues que generin els nous equipaments en el petit comer� de la ciutat.
El projecte, que en un principi havia rebut un dictamen negatiu de la Comissi� d�Equipaments de la Generalitat, implicar� la instal�laci� d�un gran magatzem de El Corte Ingl�s als terrenys de Can Llamas i l�ampliaci� de la superf�cie comercial de la Capital Europea del B�squet. Totes les parts implicades en el projecte hauran de signar un conveni on es contemplin les diverses condicions que ha demanat la Generalitat.
Davant de l�anunci de la Generalitat, els comerciants de Badalona es mostren conven�uts que aquesta decissi� pot enfonsar el petit comer� de la ciutat. La Federaci� d�Associacions de Ve�ns, de la seva banda, reclama la creaci� d�una comissi� que vigili el compliment de les condicions imposades per la Generalitat.
|
|
|
|
|
�xit de la 16 edici� d'Expocoloma
|
|
Dijous 16 de setembre es va posar en marxa la fira multisectorial organitzada per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, a trav�s de la societat municipal Grameimpuls i amb la col�laboraci� de l'Agrupaci� del Comer� i la Ind�stria (ACI) i la Diputaci� de Barcelona.
La inauguraci� d'Expocoloma la van presidir l'alcalde de la ciutat, Bartomeu Mu�oz, el president de l'Agrupaci� del Comer� i la Ind�stria (ACI), Antoni Antonijoan, i el Director General de Comer� de la Generalitat de Catalunya, Raimon Serret. La fira es va desenvolupar fins el dia 19 de setembre al Parc Europa de Santa Coloma. Enguany hi ha hagut 151 expositors, dels quals 77 han estat de la ciutat amfitriona i uns altres 74 de fora de Santa Coloma. Hi han estat representats un bon nombre de sectors comercials, industrials i de serveis, per� hi ha destacat el de la vivenda. Igualment, s'ha consolidat el sector de vehicle nou.
La fira es considera un referent comercial al Barcelon�s Nord i esdev�, any rera any, l'esdeveniment firal i comercial m�s important de la comarca.
|
|
|
|
|
|
AVANÇ DEL PRÒXIM BUTLLETÍ
|
| |
AVAN� 2n TRIMESTRE DE 2004 |
|
| |
* L�atur es redueix als tres municipis del Pacte durant el segon trimestre de l�any. Aquest descens ha estat m�s intens entre els joves i els homes.
* A difer�ncia del que passa a Catalunya la variaci� interanual de l�atur continua sent de signe negatiu al Barcelon�s Nord. Aquesta davallada no ha estat pas general ja que a Sant Adri� el nombre d�aturats augmenta mig punt, per l�evoluci� negativa de l�atur juvenil i l�atur femen�.
* L�activitat contractual a l��mbit del Pacte continua sent molt intensa. El volum de contractaci� �s for�a superior al del segon trimestre de 2003.
* Els contractes a temps parcial realitzats per les empreses del Barcelon�s Nord continuen augmentant a un ritme superior al del conjunt de contractes. No passa el mateix amb la contractaci� indefinida, que perd embranzida.
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|