PACTE TERRITORIAL PER A LA PROMOCIÓ ECONÒMICA I L'OCUPACIÓ DEL BARCELONÈS NORD


Abril 2001

Acord de Bases pel Pacte Territorial per a la promoció econòmica i l'ocupació del Barcelonès Nord

Antecedents

La necessitat d'implicar a les autoritats públiques i interlocutors socials en una estratègia global i integrada d'ocupació va estar present en diferents cimeres europees fins a concretar-se en l'anomenat procés de Luxemburg, pel qual es posa en marxa una estratègia europea d'ocupació que es concreta mitjançant directrius anuals de la política d'ocupació i recomanacions pels estats membres, que s'apliquen a través dels Plans Nacionals d'ocupació.

En paral·lel, l'experiència de les iniciatives comunitàries i dels Pactes territorials confirmen la idea de què l'àmbit local constitueix un marc adequat per a l'activació de l'ocupació ja que permet una mobilització concreta dels recursos i una major proximitat a l'usuari final de les polítiques, treballadors i empreses.

Això té una concreció en els nous reglaments dels fons estructurals i en la voluntat de delimitar un àmbit local de les polítiques d'ocupació.

El Pacte per l'ocupació de Catalunya 1998-2000 i els pactes per l'ocupació a nivell local, siguin o no pactes territorials, expressen el nou impuls regional i local de la concertació per l'ocupació.

En aquesta línia, l'Associació i la Federació de Municipis de Catalunya han signat recentment amb la Generalitat de Catalunya un acord per donar suport als Pactes territorials, que suposa el reconeixement de la concertació local per l'ocupació, alhora que es manifesta pel Departament de Treball la voluntat de desenvolupar un Servei Públic d'Ocupació de Catalunya en el que les entitats locals tindrien un paper destacat, seguint la línia ja iniciada amb la constitució de l'Òrgan de Direcció del Servei Públic d'Ocupació.

Pel que respecta al nostre àmbit els ajuntaments del Barcelonès Nord han concretat amb patronals, sindicats i les empreses diferents pactes i acords de caràcter divers com ara el Consell Econòmic i Social de Sant Adrià de Besòs, Pactes de ciutat a Badalona i Santa Coloma de Gramenet, plans d'ordenació del comerç&

La signatura al març de l'any 2000 per part dels Ajuntaments de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet i el Consell Comarcal del Barcelonès de l'Acord de creació i d'impulsió del Pacte Territorial del Barcelonès Nord" neix del convenciment que aquest tres municipis conformen un territori amb característiques i problemes molt similars que requereixen d'una acció concertada i d'una mobilització de tots els actors per tal de situar-lo en condicions similars a d'altres territoris de Catalunya, tant en relació als seus nivell d'atur i ocupació com de benestar i renda.

Els tres ajuntaments es comprometien a coordinar les seves actuacions i programes en matèria d'ocupació i participar de comú acord en projectes per a la dinamització econòmica del territori, establint un paper coordinador del Consell Comarcal en aquesta dinàmica. Així mateix afirmaven la necessitat d'associar a les patronals i sindicats del territori i a les institucions que hi intervenen en matèria d'ocupació amb l'objectiu de realitzar una política eficaç i eficient d'ocupació i assegurar a ciutadans i empreses del Barcelonès Nord el desenvolupament de les seves potencialitats, per assolir una millora de l'ocupació, la cohesió social i la sostenibilitat del territori.

La concertació, però, no es va fer extensiva a sindicats i patronals segons preveia l'acord i va quedar limitada als Ajuntaments i Consell, amb un document de programació que establia objectius i accions pel període 2000-2003 en relació a la iniciativa de la Diputació de Barcelona de desenvolupar pactes territorials en el marc de l'estratègia d'ocupació europea.

Es tracta doncs de corregir aquesta situació i concretar aquesta voluntat de concertació dels ajuntaments. L'Acord de Bases del Pacte territorial del Barcelonès Nord expressa en aquest sentit el convenciment de sindicats, patronals i ajuntaments, de que la concertació local és un instrument idoni pel desenvolupament de les polítiques d'ocupació i que la posada en marxa d'una estratègia d'actuació comuna al Barcelonès Nord, és un element valuós pel redreçament econòmic i social del territori, alhora que suposarà una millora de l'eficàcia i eficiència de les polítiques actives d'ocupació.

Així mateix, suposa una aposta per una estratègia de desenvolupament local que des de la constatació de les dificultats i potencialitats del Barcelonès Nord vol encarar els reptes de la transició a la societat del coneixement en el marc d'una economia globalitzada i competitiva amb les eines de la concertació i la cooperació institucional i en el marc de l'estratègia europea.


Redreçar el Barcelonès Nord

El Barcelonès Nord, conformat pels municipis de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet aplega 367.523 persones, més del 6% de la població de Catalunya, i per tant amb una densitat de població extraordinàriament elevada (11.070h/Km2). El seu desenvolupament territorial recent ha estat determinat per l'impacte brutal del "desarrollisme" (1960-1975) que va fer que en menys de tres dècades la seva població es multipliques per tres. Cap altre territori de la perifèria barcelonina va rebre un impacte poblacional tant fort, amb les conseqüències evidents d'alta densitat, insuficiència de serveis i manca d'infrastructures.

En relació a l'estructura de població, la subcomarca presenta un percentatge de població jove superior a la mitjana catalana però, lleugerament inferior a la resta de comarques metropolitanes. Així, l'índex d'envelliment es manté en nivells força inferiors al del Barcelonès i proper al de les altres comarques metropolitanes.

Els nivells de formació de la població són clarament inferiors als del conjunt del país i les comarques metropolitanes, tal com mostren el percentatge de majors de 10 anys que no saben llegir o escriure, el doble de la mitjana catalana, o la taxa d'universitaris, amb un comportament similar però en sentit contrari. Aquesta situació fa que, majoritàriament, la força de treball del Barcelonès Nord tingui un perfil poc qualificat en relació a les comarques veïnes. Una expressió de les greus conseqüències d'aquest fet i, alhora, de la feblesa de la activitat econòmica al territori, és que la renda familiar disponible per càpita d'aquests municipis, ocupa invariablement des de fa més de 7 anys, les darreres posicions del rànquing català amb una mitjana entorn al 75% de la catalana.

La població del Barcelonès Nord té una taxa d'activitat que, tot i situar-se lleugerament per damunt la catalana, és clarament inferior a la de la resta de totes les comarques metropolitanes. L'estructura de l'ocupació demostra que la major part dels llocs de treball es situen al sector serveis i menys d'un terç es localitzen a la indústria.

La taxa d'ocupació és tant sols del 46,22%, sis punts per sota de la província de Barcelona, amb taxes d'atur que superen en més de dos punts les de les altres comarques metropolitanes. Aquest major impacte de l'atur té una especial incidència entre les dones i els més joves, amb diferencies respecte les taxes del conjunt de Catalunya que ronden els 5 punts, així com entre els majors de 45 anys. Els col·lectius de difícil integració sociolaboral incrementen el seu pes relatiu.

Per altra banda, l'evolució del creixement del valor afegit brut (VAB) en els darrers anys ha estat per sota de la mitjana provincial, com a efecte d'una estructura d'activitat caracteritzada per un procés de desindustrialització -amb pèrdues significatives a la indústria manufacturera- i uns serveis més adreçats a les persones que a les empreses.

Val a dir que aquest territori, tot i tenir una excel·lent posició estratègica entre, d'una banda, la ciutat de Barcelona i, d'altra, comarques emergents amb altes taxes d'activitat econòmica (Maresme, Vallés Oriental i Vallés Occidental) pateix un fort desequilibri per una clara manca de sòl i una escassa provisió d'infrastructures logístiques, de transports i telecomunicació.

És en aquí, on els nous projectes entorn al Fòrum 2004, el nou port de Badalona, les infrastructures de transport, etc. representen una gran oportunitat per convertir la plataforma del Besòs en un veritable eix de centralitat metropolitana i, per tant, en un focus generador de nova activitat econòmica i ocupació.

En resum, aquesta realitat territorial i socioeconòmica comuna als tres municipis que conformen el Barcelonès Nord, amb els seus perills i oportunitats, determina la necessitat d'articular una estratègia i una política comuna d'ocupació i desenvolupament econòmic basada en els quatre pilars establerts per la Unió Europea: adaptabilitat, ocupabilitat, esperit emprenedor i igualtat d'oportunitats.

I en conseqüència, els ajuntaments de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, el Consell Comarcal del Barcelonès, les patronals ACI, FEB i PIMEC-SEFES i els sindicats CC.OO. i UGT, signen els següents


ACORDS

1.Primer

Desenvolupar el Pacte territorial del Barcelonès Nord, establint vies de cooperació amb la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

2. Segon

Crear un marc estable de relacions per l'elaboració de la programació, el seguiment i avaluació de les actuacions acordades, així com la actualització d'objectius i accions. Es constitueix un organisme executiu del Pacte anomenat "Comissió d'Impulsió", integrada pels signants del Pacte, que actuarà sobre la base del consens. La Comissió d'impulsió estaria assistida d'un Comitè Tècnic, format amb tècnics de les diferents entitats. Amb la finalitat de desenvolupar el Pacte es constituiran quantes Comissions de caràcter temàtiques estimi necessàries la Comissió d'Impulsió.

3. Tercer

Assolir el màxim nivell d'ocupació al territori, amb un creixement econòmic sostingut i sostenible i enfortint la cohesió social, amb línia amb l'objectiu de la Unió Europea d'arribar a una taxa d'ocupació del 70% a l'any 2010, i d'un 60% per a les dones. Això requereix d'un esforç a nivell de recursos humans i de promoció de l'activitat econòmica al territori, una aposta per la qualitat de l'ocupació i una coordinació d'esforços i recursos.

En aquest sentit, caldrà impulsar:

" la promoció de noves activitats generadores d'ocupació i de la innovació tecnològica, el suport a les pimes i el foment de l'esperit d'emprendre.
" la millora del nivell d'educació i formació.
" la promoció de mesures per a evitar l'exclusió i la marginació social, el foment de l'ocupació dels col·lectius més desfavorits i l'impuls de la cohesió social.
" la qualitat i l'eficiència de les infrastructures i la modernització del sector productiu i de serveis.
" un servei públic d'ocupació que contribueixi, a nivell de territori, a solucionar els desajustos entre oferta i demanda dins el mercat de treball.
" una coordinació dels recursos del territori i una intensa cooperació amb les institucions regional i estatal

4. Quart

Afavorir un plantejament estratègic adequat a la realitat del territori i concretar un pla d'acció consensuat entre els diferents interlocutors, en el marc de la programació del Pacte.

5. Cinquè

Afavorir que les entitats i ciutadans i ciutadanes del Barcelonès Nord s'impliquin en el desenvolupament del Pacte, fent-los coneixedors dels objectius i iniciatives acordades i recollint les seves aportacions. A l'efecte de propiciar la seva adhesió activa es constituirà un organisme de participació.
Per tal d'aconseguir la major proximitat als usuaris destinataris de les accions i una major eficàcia en la seva posada en marxa, el Pacte vol associar a les entitats i agents que en siguin competents en la realització de les mateixes.

6. Sisè

Col·laborar amb territoris propers i d'altres pactes territorials i xarxes territorials i temàtiques, per tal de establir llaços de cooperació i d'intercanvi d'experiències, amb l'objectiu de millorar els nostres programes i accions.

Per l'Ajuntament de Badalona i
el Consell Comarcal del Barcelonès de Besòs

Maite Arqué i Ferrer
Alcaldessa de Badalona i Presidenta del CCB

Per l'Ajuntament de Sant Adrià


Jesús M. Canga Castaño
Alcalde de Sant Adrià de Besòs

Per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Manuela de Madre Ortega
Alcaldessa de Santa Coloma

Per la Federació d'Empresaris de Badalona

Joaquim Padrós i Simón
President

Per la Unió Sindical de Comissions Obreres del Barcelonès

Angel Crespo Sánchez
Secretari General

Per la Unió General de Treballadors de Catalunya

Ciriaco Hidalgo i Salgado
Secretari de Política Institucional

Per l'Associació del Comerç i la Indústria de Santa Coloma de Gramenet


Pedro Antonio García Moya
President


Per la PIMEC-SEFES Petita i Mitjana Empresa de Catalunya

José Hallado Molina
Director de Relacions Laborals


Marta Gibert i Casanovas
Secretaria del Consell Comarcal
del Barcelonès



Badalona, 4 d'abril de 2001